Viatge a Palma, mitjan vesprada. Començament traumàtic: ens hem deixat Mariona al port de Dénia. Des de la coberta tothom la saludava, fins i tot una parella de jubilats holandesos li ha tirat confetis, mentre ella corria per l’andana i feia saltironets la mar de graciosos; sembla que la seua intenció era arribar al vaixell d’un bot, però ni un cangur hauria traspassat el centenar de metres que ens separaven ja del moll. Sergi, tot rient, li ha suggerit que es tirara a l’aigua, que ja miraríem d’empomar-la, i Carme, una de les mestres que ens acompanya, coneguda també amb el malnom de Sintagma Nominal, li ha pegat una bescollada. L’altre mestre, Antoni Sandemetrio, de matemàtiques, àlies Digueu-me Toni, Xicots, Sóc Un Dels Vostres, se n’ha anat a parlar amb el capità; volia que el vaixell fera mitja volta i que tornara a per la nostra companya, però l’han fet fora del pont de mala manera. Helena, llavors, ha tingut una crisi nerviosa, i se n’ha anat amb Tere i amb Lola Pernil de Jabugo cap a l’interior del vaixell.
–Quines ganes de fer el numeret que té –ha dit Clàudia, i després, amb un somriure irònic i un gest dels dits com si cridara gallines, ens ha etzibat a la tropa:– vinga, que perdeu el cul. Què feu que no aneu darrere d’elles, mascles en zel? I torqueu-vos la bava, ninots!
No hay comentarios:
Publicar un comentario