Te deix, amor, la mar com a penyora (Carme Riera, 1975)

  " - L´alliberació de la dona? Sí, sí, és absolutament necessari que l´home s´alliberi de la seva dona..."

Vessant amor...

   Vull recordar punt per punt aquells moments, xupar-me els dits del record, com un infant es xupa els dits plens de confitura.

   Vull repetir-me cada paraula que em digueres, imitant la teva veu, tan càlida i convincent. I recórrer els carrers i les placetes, asseure´m en un banc del passeig, portant al meu costat les teves passes i la teva ombra.

Un rellotge tocava quarts de nit i els nins se n´entraven a casa. Les barques començaven a sortir i el renou de llurs motors no em deixava escoltar bé les teves paraules, les endevinava, però, amarades d´amor, vessant amor per tots costats...

   - Què dius? No et sent, sols repetir-ho?

   - Et deia que des de fa dies començ a entendre Marx i que m´agrada.