En Pàmies escriu vint contes curts fantàsticament quotidians, àcidament irònics i humilment atrevits. Són un conjunt d’elements senzills, que junts, creen una atmosfera curiosa i vibrant que manté al lector en una atenció i tensió permanent. La desconfiança, l’amor no correspost, els lligams familiars, l’atracció sexual, l’ accés de solitud i de companyia són alguns dels temes que es tracten en el llibre.
El primer conte, L’ altra vida, comença amb la colpidora frase: “Vaig haver de morir-me per saber si m’estimaven”. És una afirmació xocant i asfixiant per encetar un llibre tanmateix perfecte per fer trontollar les emocions.
La llimona d’en Pàmies és un món de poques pàgines on la brevetat fa dubtar al principi i sorprendre al final. L’autor és un gran corrector. Hi ha un veritable esforç de síntesi i compressió d’idees en els seus textos. Són però correccions dissimulades que volen mostrar inconeixement i naturalitat. L’escriptor pretén allunyar-se del vestit d’autor i asseure’s a la butaca de l’espectador. Vol distanciar-se d’allò estrictament escrit i gaudir com a lector.
Aquest llibre prim i de lletra gran és una profunda reflexió amagada, una sàtira d’avui i un saber riure de nosaltres mateixos, en definitiva una llimona madura i fresca d’una imperfecció llustrosa. Núria Sales.
1 comentario:
me encanta ese capitulo :)
Publicar un comentario