Algú com tu (Xavier Bosch, 2015)

Per què? Per què has vingut? Per què vas recollir una targeta que et va sortir d´un llibre i vas pensar que era una senyal? Per què te la vas guardar? Per què vas pensar que la trobaries en persona si, per telèfon, havies estat incapaç de localitzar-la... localitzar-me? Per què no has vingut fins ara? Què t´ha fet pensar que podies trobar-me? Et pensaves que seria tan jove i tan enrotllada? A quina llibreria dius que vas trobar la meva targeta? En quin llibre estava, t´en recordes? Per què llegeixes? Quins llibres t´agraden? Què hi fa un conductor d´autobusos llegint i llegint...?

Permagel (Eva Baltasar, 2018)

"¿I com és estar amb una dona? Al llit, vull dir." Són quarts d´una de la matinada i ma germana ha necessitat les dues racions senceres de pollo con almendras i d´arroz tres delicias per deixarse anar. O potser ha estat la Coca-Cola, fa més de tres anys que no en tasta. Verí letal d´efectes retardats, en diu. Però avui és una nit especial, no tothom té una germana lesbiana que et consoli d´un trencament amorós, així que la sessió de confidències d´aquesta nit és tot un extra, té alguna cosa d´irresistible contemporaneïtat, potser d´obscenitat i tot. Ma germana no pot evitar recrear-se en el pensament d´esdevenir la protagonista d´un serial de moda. Ser la germana de la lesbiana és tot un paper i garanteix la respectabilitat. "¿Vols el Nestea?", li pregunto abans de sopar. Em mira amb mirada tempestuosa, com si acabés de decidir fer tractes amb la màfia. "Em beuré la Coca-Cola, què carai!", fa excitada. Què carai! "Vigila que no et pugi, no estàs avesada a begudes tan fortes."

L´home de la maleta (Ramon Solsona, 2011)

Nosaltres, els músics professionals, vam clissar de seguida que els grenyuts ens ensorrarien el negoci. En el món del ball sempre hi ha hagut modes, però els músics ens adaptàvem i no passava pas res. A la meva juventut, el pasodoble, la masurca o el foxtrot eren habituals, però les orquestres evolucionaven. Quan el públic es delia pels mambos els donàvem mambos i quan triomfava el txa-txa-txa, doncs txa-txa-txas. I algun rock and roll havíem tocat, per què no? Quan es van posar de moda les guitarres elèctriques, ja ho veies que de mica en mica t´anaven ficant el supositori perquè tot acabés essent eléctric. Fins que van arribar els grenyuts i ho van acabar de girar tot de cap per avall. Van arraconar els instruments de tota la vida i la gent ja només volia guitarres elèctriques, estridència i que els músics -ho dic per entendre´ns, perquè, de músics, el grenyuts no en tenen res, francament- fessin el ruc damunt de l´escenari.