18.11.19

Portbou. Cursa Popular de Sant Jaume 21 juliol

Último día de la espléndida semana que he pasado en la Costa Brava recorriendo el Cap de Creus y hacia la frontera. Es domingo por la tarde, el pueblo está en fiestas y, después de estar un buen rato en la playa, me acerco a la Rambla a coger dorsal. Gratis. Organización sencilla pero muy buena para una carrera de montaña más dura y larga de lo que suponía. Se sube mucho y durante mucho rato. En los últimos tramos acabé incluso andando un poco, ya por agotamiento.


Al principio se entra por una riera durante casi 2,5 km. Bastante llanos. Pero luego ya es un sin parar. Por las alturas vamos rodeando Portbou hasta llegar al fin al collado dels Belitres, el que hace de frontera, tras casi ya 10 km de duros caminos. Allí está el Memorial del Exilio, dedicado al medio millón de personas que cruzaron en 1939 huyendo del avance franquista.
Para acabar, la misma bajada que ya había hecho el día anterior cuando estuve merodeando por la costa. Llego a tope y bien cansadete. Me ha gustado mucho la carrera. Cojo la botella de agua y el llavero de regalo y me voy directamente a la playa. Me ducho y baño vestido. Una gozada despedirme así a las 20h de esta playa de lejanos recuerdos. 

15.8.19

Algú com tu (Xavier Bosch, 2015)


Per què? Per què has vingut? Per què vas recollir una targeta que et va sortir d´un llibre i vas pensar que era una senyal? Per què te la vas guardar? Per què vas pensar que la trobaries en persona si, per telèfon, havies estat incapaç de localitzar-la... localitzar-me? Per què no has vingut fins ara? Què t´ha fet pensar que podies trobar-me? Et pensaves que seria tan jove i tan enrotllada? A quina llibreria dius que vas trobar la meva targeta? En quin llibre estava, t´en recordes? Per què llegeixes? Quins llibres t´agraden? Què hi fa un conductor d´autobusos llegint i llegint...?

Permagel (Eva Baltasar, 2018)


"¿I com és estar amb una dona? Al llit, vull dir." Són quarts d´una de la matinada i ma germana ha necessitat les dues racions senceres de pollo con almendras i d´arroz tres delicias per deixarse anar. O potser ha estat la Coca-Cola, fa més de tres anys que no en tasta. Verí letal d´efectes retardats, en diu. Però avui és una nit especial, no tothom té una germana lesbiana que et consoli d´un trencament amorós, així que la sessió de confidències d´aquesta nit és tot un extra, té alguna cosa d´irresistible contemporaneïtat, potser d´obscenitat i tot. Ma germana no pot evitar recrear-se en el pensament d´esdevenir la protagonista d´un serial de moda. Ser la germana de la lesbiana és tot un paper i garanteix la respectabilitat. "¿Vols el Nestea?", li pregunto abans de sopar. Em mira amb mirada tempestuosa, com si acabés de decidir fer tractes amb la màfia. "Em beuré la Coca-Cola, què carai!", fa excitada. Què carai! "Vigila que no et pugi, no estàs avesada a begudes tan fortes."

L´home de la maleta (Ramon Solsona, 2011)


Nosaltres, els músics professionals, vam clissar de seguida que els grenyuts ens ensorrarien el negoci. En el món del ball sempre hi ha hagut modes, però els músics ens adaptàvem i no passava pas res. A la meva juventut, el pasodoble, la masurca o el foxtrot eren habituals, però les orquestres evolucionaven. Quan el públic es delia pels mambos els donàvem mambos i quan triomfava el txa-txa-txa, doncs txa-txa-txas. I algun rock and roll havíem tocat, per què no? Quan es van posar de moda les guitarres elèctriques, ja ho veies que de mica en mica t´anaven ficant el supositori perquè tot acabés essent eléctric. Fins que van arribar els grenyuts i ho van acabar de girar tot de cap per avall. Van arraconar els instruments de tota la vida i la gent ja només volia guitarres elèctriques, estridència i que els músics -ho dic per entendre´ns, perquè, de músics, el grenyuts no en tenen res, francament- fessin el ruc damunt de l´escenari.

12.7.19

Mujercitas (Louisa May Alcott, 1868)


Me ha gustado mucho, más de lo que esperaba. Mi hermana favorita, Jo. 

Las aventuras de Tom Sawyer (Mark Twain, 1878)


Esta me costó más. No me estaba gustando mucho el estilo literario de Mark Twain. Había avanzado bastante pero estaba casi por dejarlo. Un suceso fortuito, sin embargo, me hizo engancharme y esta vez sí disfruté de la novela hasta el final.

Robinson Crusoe (Daniel Defoe, 1719)


Me costó un poco engancharme al relato, pero en cuanto lo hice disfruté la lectura sin importar que me sabía la historia con bastante detalle.

La isla del tesoro (Robert Louis Stevenson, 1883)


Piratas, viajes, tesoros, toda una novela de aventuras que he disfrutado como la primera vez. Ideal para empezar las vacaciones de verano.

16.6.19

Jan, as del fútbol (Meister & Andersen, 1953)


Otro episodio de las aventuras del joven Jan Helmer, metido a detective junto a su inseparable Erling Krag.
Mis primeras lecturas de adolescencia. Y me gustan tanto como entonces, ja ja.

11.6.19

Manual para mujeres de la limpieza (Lucia Berlin, 1977-1999)


Mamá
   - Mamá lo sabía todo -dijo mi hermana Sally-. Era bruja. Incluso ahora que está muerta me da miedo que pueda verme.
   - A mí también. Me preocupo sobre todo cuando meto la pata hasta el fondo. Lo más triste es que cuando hago algo bien me gustaría que me viera. "Eh, mamá, fíjate en esto." ¿Y si los muertos andan a su antojo mirándonos a todos, partiéndose de risa? Dios, Sally, eso suena como una de las cosas que diría mamá. ¿Y si resulta que soy igual que ella?
   Nuestra madre se preguntaba cómo serían las sillas si dobláramos las rodillas del revés. ¿Y si a Jesucristo lo hubieran electrocutado? En lugar de llevar crucifijos en las cadenas, la gente iría por ahí con sillas colgando del cuello.
   - A mí me dijo: "Hagas lo que hagas, no procrees" -recordó Sally-. Y que si era tan idiota como para casarme alguna vez, me asegurara de elegir a un hombre rico que me adorara. "Nunca, jamás te cases por amor. Si amas a un hombre, querrás estar siempre a su lado, complacerlo, hacer cosas por él. Le preguntarás: "¿Dónde has estado?" o "¿En qué estás pensando?" o "¿Me quieres?". Así que acabará pegándote. O saldrá a por cigarrillos y no volverá."
   - Mamá odiaba la palabra "amor". La decía con el mismo desprecio que la gente dice la palabra "furcia".