15.8.19

Algú com tu (Xavier Bosch, 2015)


Per què? Per què has vingut? Per què vas recollir una targeta que et va sortir d´un llibre i vas pensar que era una senyal? Per què te la vas guardar? Per què vas pensar que la trobaries en persona si, per telèfon, havies estat incapaç de localitzar-la... localitzar-me? Per què no has vingut fins ara? Què t´ha fet pensar que podies trobar-me? Et pensaves que seria tan jove i tan enrotllada? A quina llibreria dius que vas trobar la meva targeta? En quin llibre estava, t´en recordes? Per què llegeixes? Quins llibres t´agraden? Què hi fa un conductor d´autobusos llegint i llegint...?

Permagel (Eva Baltasar, 2018)


"¿I com és estar amb una dona? Al llit, vull dir." Són quarts d´una de la matinada i ma germana ha necessitat les dues racions senceres de pollo con almendras i d´arroz tres delicias per deixarse anar. O potser ha estat la Coca-Cola, fa més de tres anys que no en tasta. Verí letal d´efectes retardats, en diu. Però avui és una nit especial, no tothom té una germana lesbiana que et consoli d´un trencament amorós, així que la sessió de confidències d´aquesta nit és tot un extra, té alguna cosa d´irresistible contemporaneïtat, potser d´obscenitat i tot. Ma germana no pot evitar recrear-se en el pensament d´esdevenir la protagonista d´un serial de moda. Ser la germana de la lesbiana és tot un paper i garanteix la respectabilitat. "¿Vols el Nestea?", li pregunto abans de sopar. Em mira amb mirada tempestuosa, com si acabés de decidir fer tractes amb la màfia. "Em beuré la Coca-Cola, què carai!", fa excitada. Què carai! "Vigila que no et pugi, no estàs avesada a begudes tan fortes."

L´home de la maleta (Ramon Solsona, 2011)


Nosaltres, els músics professionals, vam clissar de seguida que els grenyuts ens ensorrarien el negoci. En el món del ball sempre hi ha hagut modes, però els músics ens adaptàvem i no passava pas res. A la meva juventut, el pasodoble, la masurca o el foxtrot eren habituals, però les orquestres evolucionaven. Quan el públic es delia pels mambos els donàvem mambos i quan triomfava el txa-txa-txa, doncs txa-txa-txas. I algun rock and roll havíem tocat, per què no? Quan es van posar de moda les guitarres elèctriques, ja ho veies que de mica en mica t´anaven ficant el supositori perquè tot acabés essent eléctric. Fins que van arribar els grenyuts i ho van acabar de girar tot de cap per avall. Van arraconar els instruments de tota la vida i la gent ja només volia guitarres elèctriques, estridència i que els músics -ho dic per entendre´ns, perquè, de músics, el grenyuts no en tenen res, francament- fessin el ruc damunt de l´escenari.

12.7.19

Mujercitas (Louisa May Alcott, 1868)


Me ha gustado mucho, más de lo que esperaba. Mi hermana favorita, Jo. 

Las aventuras de Tom Sawyer (Mark Twain, 1878)


Esta me costó más. No me estaba gustando mucho el estilo literario de Mark Twain. Había avanzado bastante pero estaba casi por dejarlo. Un suceso fortuito, sin embargo, me hizo engancharme y esta vez sí disfruté de la novela hasta el final.

Robinson Crusoe (Daniel Defoe, 1719)


Me costó un poco engancharme al relato, pero en cuanto lo hice disfruté la lectura sin importar que me sabía la historia con bastante detalle.

La isla del tesoro (Robert Louis Stevenson, 1883)


Piratas, viajes, tesoros, toda una novela de aventuras que he disfrutado como la primera vez. Ideal para empezar las vacaciones de verano.

16.6.19

Jan, as del fútbol (Meister & Andersen, 1953)


Otro episodio de las aventuras del joven Jan Helmer, metido a detective junto a su inseparable Erling Krag.
Mis primeras lecturas de adolescencia. Y me gustan tanto como entonces, ja ja.

11.6.19

Manual para mujeres de la limpieza (Lucia Berlin, 1977-1999)


Mamá
   - Mamá lo sabía todo -dijo mi hermana Sally-. Era bruja. Incluso ahora que está muerta me da miedo que pueda verme.
   - A mí también. Me preocupo sobre todo cuando meto la pata hasta el fondo. Lo más triste es que cuando hago algo bien me gustaría que me viera. "Eh, mamá, fíjate en esto." ¿Y si los muertos andan a su antojo mirándonos a todos, partiéndose de risa? Dios, Sally, eso suena como una de las cosas que diría mamá. ¿Y si resulta que soy igual que ella?
   Nuestra madre se preguntaba cómo serían las sillas si dobláramos las rodillas del revés. ¿Y si a Jesucristo lo hubieran electrocutado? En lugar de llevar crucifijos en las cadenas, la gente iría por ahí con sillas colgando del cuello.
   - A mí me dijo: "Hagas lo que hagas, no procrees" -recordó Sally-. Y que si era tan idiota como para casarme alguna vez, me asegurara de elegir a un hombre rico que me adorara. "Nunca, jamás te cases por amor. Si amas a un hombre, querrás estar siempre a su lado, complacerlo, hacer cosas por él. Le preguntarás: "¿Dónde has estado?" o "¿En qué estás pensando?" o "¿Me quieres?". Así que acabará pegándote. O saldrá a por cigarrillos y no volverá."
   - Mamá odiaba la palabra "amor". La decía con el mismo desprecio que la gente dice la palabra "furcia".

10.6.19

5000 ml Cto. Madrid Master 9 jun

Pista de atletismo del barrio de Aluche. Bastante calor, pero al final nuestra serie era la última, al atardecer, y eso ha ayudado mucho.
Desde el principio sabía que mi puesto en el campeonato era el quinto, pues no tengo opción con los que son mejores. Así que me esperaba una carrera en solitario contra el crono.
Mi intención era salir a 4:00/min y ver a mitad de carrera si me veía con fuerzas de apretar algo más. Cogí bien ese ritmo y lo mantuve sin problemas durante 3 km. Pero en el cuarto ya vi que me costaba más. Tenía tendencia a perder algún segundo y me notaba más atrancado. En el quinto sufrí bastante para no perder tiempo y solo gracias al apretón final conseguí lo mínimo que quería, bajar de 20 min.
Así pues un aprobadillo en una carrera en la que tenía ilusión por robar algunos segundos más.